Recull de documentals i pel·lícules sobre persones sense llar

Donar veu als invisibles

Us hem preparat un recull de documentals que retraten la vida, els sentiments i les opinions de les persones sense llar.

 

EL UMBRAL (2018). Llargmetratge documental que ha produït la Càtedra UNESCO de la URV.

Ens mostra la vida de 5 persones que viuen al carrer a causa de diverses circumstàncies. Aquestes persones reflexionen sobre la seva situació i ens expressen les seves opinions i sentiments envers el món que els gira l’esquena.

Ens explica com de fàcil resulta caure en la manca d’habitatge i l’exclusió social. És a dir, què fàcil és travessar el llindar. El fet de no tenir un habitatge no només comporta la negació d’un dret, sinó que també és una situació dramàtica que afecta severament les persones com a tals.

 

FORA DE TOT: ELS SENSELLAR (2018). Documental del 30 minuts (TV3). Explica que, d’ençà que hi ha registres, Barcelona mai havia tingut tants sensesostre. S’han ampliat les places als centres i pisos d’acollida, però resulten del tot insuficient.

Ens  mostra com a Finlàndia es treballa el model “Housing first” que es basa, en primer lloc, en oferir una llar als sensesostre, en comptes d’allotjar-los en albergs. Una llar és el primer pas de recuperació personal i d’inserció social.

 

MIRADES. RETRATS SENSE SOSTRE (2014). Les biografies de 20 persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona i l’experiència dels 26 investigadors socials i 15 artistes que els van entrevistar. És un projecte per donar veu a aquestes persones a través de l’art, la recerca social i la comunicació. Els autors són els mateixos protagonistes del que es relata, persones sensesostre que han comptat amb l’ajuda i coordinació de l’Associació Càmeres i Acció.

 

SENSE SOSTRE – SIN TECHO. És una pel·lícula que dirigeixen Xesc Cabot i Pep Garrido i s’està acabant de rodar (la previsió és que s’estreni el 2019). La majoria d’actors són persones sense llar i estan vinculats a Arrels Fundació.

El protagonista és Juan, un sensesostre que decideix abandonar la seva rutina d’alcohol i violència als carrers de Barcelona per emprendre un viatge cap a una destinació que només ell coneix.

Com expliquen a la seva web, Sense sostre és un llargmetratge de ficció que vol trencar amb els estereotips. És, sobretot, un gest. El gest de posar la mirada en el que preferim no veure, el gest de fer visible l’invisible. Un gest que tal vegada el cinema pugui fer millor que qualsevol forma d’expressió.